METRONOM

Per tractar-se d’un país que ha passat més de quatre dècades com a membre orgullós del club marxista-leninista, Romania és terriblement reticent a l’hora d’explorar el seu passat comunista al cinema. La situació ha millorat una mica amb el debut en la ficció d’Alexandru Belc amb Metronom, que recrea acuradament una època. Bucarest, 1972. Un grup d’adolescents amb anhels d’amor i llibertat organitzen una festa i decideixen enviar una carta a Metronom, el programa musical que Radio Free Europe emet de manera clandestina a Romania. L’acció crida l’atenció de la temuda Securitate, la Policia Secreta amb la qual el dictador Nicolae Ceauşescu va terroritzar a tot un país fins a 1989.

El millor de Metronom és com aconsegueix recrear la Bucarest de fa 50 anys. Un altre assoliment impressionant és la tendresa amb la qual la pel·lícula explora la innocència dels seus joves protagonistes, una innocència que aviat es veurà amenaçada. A més, en una indústria on els cineastes gairebé mai s’interessen per protagonistes femenines, Metronom suposa una bufada d’aire fresc. Una pel·lícula impactant, que interpel·la l’audiència i fa que els espectadors es preguntin com reaccionarien si estiguessin en la situació dels personatges del film.