KALEV

Estiu de 1990. El campionat de bàsquet que aplega les seleccions nacionals que formen part de la Unió Soviètica és a punt de començar. Els membres de l’equip d’Estònia s’enfronten a una decisió transcendental, en ple procés d’independència del seu país hi han de participar? La seva elecció és la més impopular.

És difícil separar l’esport de la política. De vegades pot ser la font orgànica d’una societat que arriba en el moment perfecte per a unir a un poble. Això és justament el que ha retratat Ove Musting en el drama esportiu històric Kalev, sobre l’equip de bàsquet estonià que el 1990 va desafiar l’opinió pública per a participar en el que acabaria sent l’últim campionat d’aquesta disciplina de la Unió Soviètica.

El guió de Kalev se centra en l’equip com un conjunt per a tirar endavant les victòries, sense importar la seva jerarquia. Musting, el director, activa elements narratius —amenaces, lesions, dilemes morals, problemes personals— per a mantenir l’atenció plena de l’espectador. A més, el director de fotografia fa un treball excepcional injectant emoció i intensitat als partits de bàsquet. El resultat destaca el valor de l’esport per a inspirar a nacions senceres i, de pas, és també una gloriosa celebració d’un assoliment lligat a la independència d’un país.