UN CIELO IMPASIBLE

“Un cielo impasible aconsegueix, de manera harmònica, no només reivindicar la memòria històrica, sinó també qüestionar com es transfereix (o no) a les noves generacions”, escriu el crític de cinema Alfonso Rivera al web Cineuropa.

Zona oest de Madrid. Lloc on va succeir una de les batalles més cruentes i mortíferes de la Guerra Civil Espanyola. Un grup d’adolescents investiga, recita i debat sobre els testimoniatges dels soldats que van lluitar durant aquests terribles dies; fan seves les vivències dels veterans i els morts. Mentrestant, la pel·lícula muta, s’adapta i es va construint a través de la seva mirada: la d’una nova generació que s’obre al diàleg i revisa críticament l’escola i la memòria històrica d’un país en permanent polarització.

David Varela, el director del film explica: “Vam voler accedir a la memòria recent d’Espanya a través de la mirada de les noves generacions, buscant en la revisió de les vivències crues de la guerra una ajuda per a entendre, o tractar d’entendre, l’enfrontament atàvic d’aquest país. No crec ja en el mite de les dues Espanyes, és una simplificació interessada que, paradoxalment, manté viva la polarització de la societat. Crec que cal lluitar activament contra aquesta tendència malaltissa que, diuen alguns, ens caracteritza com a poble”.