UN CEL DE PLOM

Un cel de plom explica la història de Neus Català, dirigent política i combatent republicana durant la Guerra Civil que va passar part de la Segona Guerra Mundial presonera al camp de treball nazi Ravensbrück, al costat d’altres dones espanyoles i catalanes. Català recorda com va organitzar el «comando de les gandules», un grup de preses que va boicotejar la fabricació de munició per als alemanys. El film es basa en la novel·la del mateix títol publicada per Carme Martí l’any 2015, que va servir per homenatjar Neus Català, llavors en vida, com l’última catalana presonera dels camps de concentració. També recull detalls sobre el seu paper a la resistència i la defensa de la memòria d’aquells dies, de com va mantenir la humanitat i l’esperit combatiu en el centre del mateix horror.

Un cel de plom és una pel·lícula benvinguda, entre altres coses, per l’escassa filmografia que des de la ficció hi ha sobre republicans en camps nazis, més enllà de El fotògraf de Mathaüsen. El film també dialoga amb una altra de les pel·lícules de la mostra, Un fred que crema, produïda en paral·lel, encara que en aquest cas la Segona Guerra Mundial és el rerefons per explicar la història dels jueus que escapaven del terror nazi.