LES HARKIS [ELS HARKIS]

Durant la Guerra d’Algèria (1954-1962) molts joves algerians empobrits per l’explotació agrícola colonial, coneguts com a Harkis*, es van oferir voluntaris per unir-se a l’exèrcit francès. Al llarg del conflicte van fer de guies i traductors en els interrogatoris, matances i tortures. Perseguits pels revolucionaris algerians un cop els francesos van perdre la guerra, també es van veure traïts per la metròpoli que els havia promès protecció.

Al Memorial del Camp de Ribesaltes, on es recorda el pas dels exiliats espanyols de la Guerra Civil per les platges d’Argelers, també s’explica que anys després dels republicans espanyols hi van arribar els harkis. Acabada la guerra i una vegada declarada la independència d’Algèria, França va haver d’acollir als pieds noirs —els colons i terratinents francesos que van ser expulsats del país— però també els harkis, que després de la independència d’Algèria no podien tornar a les seves cases perquè eren assassinats i represaliats pels seus veïns, davant els qui havien actuat com a enemics. Es calcula que més de 50.000 harkis van morir assassinats i que els que van trobar refugi a França, ho van fer en camps com el de Ribesaltes.

El director Philippe Faucon explica aquest relat en una pel·lícula de ficció que pretén treure a la llum tot allò que la història oficial francesa ha camuflat i que des del postcolonialisme és important visibilitzar. El film repassa les vivències dels algerians reclutats per les autoritats franceses, les tortures que van infligir als seus companys en nom de la integritat francesa i les contradiccions que van haver d’assumir una vegada acabada la guerra. Faucon roda amb sobrietat i des de la naturalitat i articula una història d’una dignitat innegable.

*Harki: Soldat algerià a l’exèrcit francès durant la Guerra d’Independència d’Algèria (1954-1962), membre d’una unitat harka (de l’àrab “moviment”).