Com es filma el dolor? Qui té dret a explicar un conflicte? I quina responsabilitat assumeixen els qui transformen una realitat marcada per la violència en un relat cinematogràfic? Aquestes són algunes de les qüestions que centraran la Jornada Professional FRONT 2026, una trobada adreçada a cineastes, periodistes, festivals i agents culturals que proposa reflexionar sobre el paper del cinema davant dels conflictes contemporanis. Sota el títol Filmar el conflicte. Cinema, memòria, resistència i responsabilitat del relat, la jornada abordarà el potencial de l’audiovisual com a eina de memòria, denúncia, reparació i transformació social. En un context travessat per conflictes armats, tensions socials, emergències climàtiques i fractures democràtiques, la trobada posarà el focus en les possibilitats i els límits de la representació cinematogràfica, així com en les implicacions ètiques de filmar realitats marcades pel patiment i la vulneració dels drets humans.
La ponència inaugural, titulada Filmar des de la ferida: quan el cinema mira el conflicte, anirà a càrrec d’Anna Maria Bofarull, directora, guionista i productora audiovisual amb una trajectòria consolidada en la ficció i el documental. La seva obra es caracteritza per una mirada autoral compromesa amb els drets humans, la perspectiva de gènere i les realitats socials i polítiques del nostre temps. Amb Hammada, Bofarull va retratar la vida quotidiana als camps de refugiats sahrauís i les conseqüències del desplaçament i l’exili prolongat. Posteriorment, amb Sinjar, rodada entre Catalunya i el Kurdistan iraquià, va abordar la violència exercida per Estat Islàmic sobre la comunitat yazidita, construint un relat sobre la guerra des d’una perspectiva centrada en les experiències de les dones. Aquest 2026, la cineasta ha estrenat internacionalment Rebel, un dels films seleccionats a la Secció Oficial de FRONT 2026. El documental acompanya durant set anys Marta Torrecillas, víctima de la violència policial i de l’assetjament mediàtic arran dels fets de l’1 d’octubre de 2017. La pel·lícula explora les conseqüències personals de la violència política, l’impacte de la viralització mediàtica i la necessitat de reparació, i planteja una reflexió sobre la memòria recent i la fragilitat de la veritat en l’era digital. Cofundadora de KaBoGa Films, Bofarull compartirà la seva experiència en la construcció de narratives cinematogràfiques que connecten les dimensions íntimes i col·lectives dels conflictes.
Una taula rodona sobre cinema, memòria i resistència // La jornada continuarà amb la taula rodona Filmar el conflicte: cinema, memòria i resistència, que reunirà professionals de diferents àmbits de l’ecosistema cinematogràfic per debatre sobre les responsabilitats de la creació, la producció i la programació audiovisual. Hi participaran Judith Colell, directora de cinema i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català; Isona Passola, productora cinematogràfica i presidenta de l’Ateneu Barcelonès, i Jana Montllor, membre d’alterNativa, Intercanvi amb Pobles Indígenes, i coordinadora d’Indifest. La conversa serà moderada per Cris Gambín, periodista i guionista. Judith Colell ha abordat la memòria històrica i les conseqüències dels conflictes a través de la seua filmografia. Amb Frontera (2025), guardonada amb el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en català, recupera un episodi de la Segona Guerra Mundial: el pas de persones jueves que fugien de la persecució nazi a través dels Pirineus. La cineasta continua aprofundint en aquesta línia amb Mestres, un llargmetratge actualment en rodatge inspirat lliurement en fets reals que reivindica el paper de les mestres que, durant els primers anys del franquisme, van mantenir viu el llegat pedagògic de la República.
Isona Passola, productora cinematogràfica i presidenta de l’Ateneu Barcelonès, ha contribuït a recuperar la memòria de la Guerra Civil i la postguerra a través d’algunes de les produccions més destacades del cinema català contemporani. Fundadora de Massa d’Or Produccions, ha impulsat especialment el cinema històric i social, amb històries que exploren les conseqüències de la guerra, la repressió i els conflictes ideològics. Entre les produccions més significatives de la seua trajectòria destaquen El mar (1999), Pa negre (2010) i Incerta glòria (2017), dirigides per Agustí Villaronga. Les tres pel·lícules aborden, des de perspectives diferents, les ferides de la Guerra Civil i la petjada que va deixar en la societat. Basada en la novel·la de Blai Bonet, El mar retrata la violència i les conseqüències morals de la guerra en la Mallorca de la postguerra. Pa negre, adaptació de l’obra d’Emili Teixidor, se centra en la repressió i la supervivència en un entorn rural marcat per les seqüeles del conflicte. Per la seua banda, Incerta glòria, basada en la novel·la de Joan Sales, situa els personatges al front d’Aragó, en plena Guerra Civil, i explora les contradiccions personals i ideològiques en temps de guerra. El debat abordarà com s’expliquen els conflictes a través del cinema, quins dilemes ètics afronten els professionals que els filmen i com els festivals i els espais de programació poden contribuir a preservar veus silenciades i construir memòria col·lectiva. La sessió també obrirà un espai de participació amb una fila zero i un torn de preguntes del públic.
Un espai de trobada professional vinculat a la 7a edició de FRONT / La Jornada Professional tindrà lloc el divendres 6 de novembre a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta. El programa començarà a les 10 h amb l’esmorzar de benvinguda i les acreditacions, i inclourà la benvinguda institucional, la ponència inaugural, la taula rodona i un dinar de networking per afavorir l’intercanvi entre els professionals participants. A la tarda, està previst un passeig amb vaixell des d’Amposta, amb el guiatge de Terra Enllà, pendent de confirmació. La jornada culminarà a les 19.30 h amb la inauguració de la 7a edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, als cinemes Ocine de Roquetes. Amb aquesta trobada, FRONT reforça la seva voluntat de generar espais de reflexió i intercanvi entre els professionals de l’audiovisual i la cultura, i de reivindicar el cinema com una eina per comprendre els conflictes, qüestionar els relats dominants i contribuir a una cultura de pau i defensa dels drets humans.
